............
... Cada dia passo pel mateix carrer. Semàfor vermell. Ara verd. Eslàlom entre els arbres, bancs, papereres i l'escultura del mig del passeig... Cada dia faig el mateix, fins que un dia, una mica més despert que de costum, em deixo emportar per idees que, en principi (*) , no tenen cap sentit... - arbres..., bancs..., papereres..., ok. Tots ells elements típics i funcionals del paisatge urbà. Però... i l'escultura?, per què?.
- Mai no m'hi havia fixat en el seu nom. Mai no l'havia mirada atentament... Però aquell dia m'hi acosto i penso:
- Tot seguit m'interesso, i busco, i ho comprenc. M'obligo llavors a fer-me la gran pregunta, no per resoldre-la d'una estocada sinó perquè sempre m'acompanyi.
*(quin principi?)
Jordi Bonet - Professor de Visual i Plàstica ESO